|
Feia 2 mesos li havien extirpat un tumor mamari, però li havia fet metàstasis i l'esperança de vida era molt poc esperançadora, malgrat tot, la Pinkie era tan forta i es veia tan saludable, que teníem fe en que ella trencaria estadístiques i tiraria endavant. Però no, de sobte, va fer una recaiguda i en menys d'una setmana s'estava consumint, lentament....i aquesta vegada sense opcions a millorar. Era tan especial i tan màgica que els seus germanets i germanetes del cel, la van voler com a regal de Reis, i en despuntar el dia, la Pinkie emprenia el viatge d'anada al paradís celestial. Segur que la K l'esperava per fer-li molts petons....... A nosaltres, però, ens deixava amb el pitjor dels regals: la seva absència terrenal, i l'enyorar-la en cada segon que fa que no la tenim físicament al nostre costat. Sempre estaràs amb nosaltres Pinkie, sempre. T'estimem. |
|
|
Ahir ens va deixar l'Angelet. El PIF se l'ha endut en tres dies, fulminant, sense concessions!!! El seu nom el descriu, era un àngel de gat, mai havia tret les ungles, mai s'havia barallat amb cap altre gat, mai ens havia donat cap problema. Era dolç,un peluix, el podies agafar a braços i menjar-te'l a petons i li agradava molt jugar amb nosaltres i amb els gatets. Li encantava menjar, sempre que anaves a la cuina ell anava al darrera a veure que podia picotejar.
Tenia un imant pels seus germans,volien estar amb ell i ell estimava i s deixava estimar.El cel rep un àngel més i nosaltres ens quedem amb una gran buidor i tristesa.Hem pogut compartir 6 anys amb tu,intensos però insuficients. El nostre cor et plorarà cada dia de les nostres vides fins que ens tornem a trobar i jugarem i et podré tornar a petonejar i abraçar,i que em tornis a mirar i ja res ens podrà tornar a separar ja que estarem junts tota l'eternitat. 19/03/2004 a 08/10/2010
 |
|
L'ISIDRE ha marcat molt la meva vida i m'ha deixat una buidor que m'acompanya des de la seva pèrdua.Era molt especial per mi,era un gat que em seguia tot el dia,només dormia profundament quan jo ho feia,es pot dir que érem inseparables.L'enyoro en cada cosa que faig i encara em sembla veure'l en els seus "racons".Per sempre més viurà en mi.
 |
|
|
NICOLÀS.Avui,10-3-2010 fa un any que no gaudim d'ell. Ens va deixar molt, però per damunt de tot, l'amor que tenia pels altres gats amb els que vivia. Era molt especial,sempre pendent de tot i amb els ulls ben oberts.Quan li deies el seu nom et mirava sempre amb l'expressió com dient: què!!
No puc creure que fa 1 any que no el tinc,em'he resignat, però no he renunciat a ell perquè està en el meu pensament i sé que està aprop meu,que la seva essència sempre estarà amb nosaltrs.T'estimem Nicolasete.
 |
|
|
|
|
|
