|
La Muffin és adoptada del Jardinet dels Gats (l'entitat amb la que col·laboro).La vaig adoptar el 7 d’agost del 2010, amb una por i una mala llet que tenia increíble!
Les meves companyes del Jardinet al·lucinen quan veuen lo faldera i acosadora que s’ha tornat, en un parell de mesos ja em seguia pel jardí de casa com un gosset, jeje!
.....Es veu que a FAADA van rebre una trucada d’una estudiant de la UAB, que pels jardins hi havia un gat amb un forat al cap, era la Muff, que tenia un tumor ulcerat a nivell frontal i se li havia obert…La van agafar per mirar-la, i va resultar ser benigne, i ja estava esterilitzada i tot, així que segurament va ser abandonada.
No sé exactament com va acabar al Jardinet, però jo la vaig veure i va ser amor a primera vista, perque no es deixava tocar per ningú gairebé i a mi em va començar a fer cops de cap la primera vegada q em veia…
El meu marit no és amic dels gats (o no ho era) i de seguida que ens vam mudar a la casa vaig començar a allisar el terreny, quan finalment va cedir, no vaig tenir cap mena de dubte de que ella era la meva gata.
Així que en poquíssim temps ja se m’havia tornat una faldera, mimada i malcriada!!! És adorable!
Les fotos són de les nostres primeres trobades al Jardinet, el principi de la nostra història d’amor, jeje!
(Glòria)
 |
La Marieta vivia al carrer, com molts altres gats, i buscava una família, també com molts altres gats. Però ella ha sigut una de les afortunades. Al final la va trobar. Ara fa un any que forma part de la meva família.
No va ser amor a primera vista, perquè l'havia vist molt poques vegades i de lluny, però per les coses que m'explicaven d'ella, alguna cosa dins meu va dir-me que havia de protegir aquella gateta petitona, negreta, que creuava el carrer, que seguia a la gent buscant mimus, que els altres gats li pegaven.
Amb la decisió presa, ràpid, vaig tenir les seves coses apunt, però crec que no necessitava res que no fossin carícies i sentir-se estimada.
Tenia tantes ganes d'estar en una casa, que al segon dia, sense coneixem de res, ja sortia del seu amagatall i ronronejava. A la setmana, ja estava per casa caminant tan tranquil·la entre la Nina, que l'ignorava i la Gertrudis que l'axuxava.
La Marieta s'ha tornat molt guapa, ha passat de ser una gateta amb cua de rata, a ser una gata guapa i una mica gordeta..... Però el que m'agrada més d'ella, és el seu caràcter, és juganera, divertida, li agrada córrer i dormir al meu costat. Però sobretot, li agrada fer-me mimus i vigilar-me allà on vaig de casa, potser perquè no es vol trobar sola una altra vegada.
Per fi la puc protegir i cuidar i encara més quan vaig saber que la Marieta és inmunodeficient, encara em va decidir més a tenir-la a casa. Adoptar i cuidar és una cosa que hauria de fer tothom per sentir-se realitzat i agraït la resta de la vida de la personeta que s'adopta.
Ara la Marieta ja no cal que pateixis per res, pot dormir tranquil·la. (Elisenda)
|
|
|
La Nina la vam trobar dins d'un cubell amb dos germanets més, amb molta gana i plens de puces. La seva mare havia desaparegut.
Vam intentar salvar-los a tots, però cada dia que passava, perdíem un.... fins que va quedar una coseta blanca i negra, i no vam voler perdre-la. Així que vam posar els nostres esforços en salvar-la. Ho vam aconseguir.
D'aquella puceta que era, amb dies de vida, sense obrir els ulls i plorant tot el dia, ara és una gata preciosa, tranquila, carinyosa i tendre.
Vam apendre moltíssimes coses amb ella, com aprenia a menjar, a caminar, a jugar.... Una experiència fantàstica i molt enriquidora.
Ella ha crescut sense pors i sana, boja pels seus papis humans, i nosaltres per ella.
És la nineta dels nostres ulls,que cada dia em demostra l'amor incondicional que ens té. Arribar a casa i trobar-la darrera la porta per saludar-te, donar les bones nits, cada dia sense excepció, abraçant-me i roncant i sempre de bon humor per fer-nos mimos.Ara viu amb la seva germana Gertrudis,una galga adoptada,que la fa enfadar molt sovint,però la Nina,bona com ella sola, s'enfada i marxa al nostre llit.Nina!!Un dia et "menjaré" a petons!! (Elisenda)
|
|
Amb la Bimba ens vam conèixer una nit d'estiu,jo tornava cap a casa i de dins una zona amb obres se sentia uns miaus fortisims,pensant que era un gat que havia caigut en algun lloc on no podia sortir vaig entrar al rescat, i em vaig trobar una mixeta petitona i espantadíssima, tant bruta i plena de puces que feia llàstima i cap a casa. Aquest estiu farà 4 anys. És tímida i molt dolça, dels forans no en vol saber res. (Assumpció)
 
|
|
