Un gat apareix en un carrer de botigues, espantat fugint de gent, de gossos, cotxes…, entra en un establiment buscant un racó per amagar-se i l’amo el reb amb una escombra, el gat atemorit s’amaga en un calaix, durant quatre dies, li peguen cops al calaix, no li donen ni aigua ni menjar…., quan una de les nostres voluntàries s’assabenta de la situació va cap allà, i sense por li fa un placatge al gat i se’l dur cap a casa seva (després de dir-li quatre paraules al propietari de l’establiment).
El gat no es va adaptar a la casa tot i la paciència i l’amor que li donaven els nostres voluntaris però tenien una gata dominant que al gat li feia por.
Uns altres voluntaris es van oferir a fer de casa d’acollida. Al segon dia van deixar entrar a l’habitació on era el gatet a la Lluna (gata abandonada a una de les nostres colònies i adoptada per ells), si algú podía fer que el gat fes un avanç era ella i així va ser, és van saludar amb el naset i a partir d’aquí dia a dia la Lluna és va fer inseparable del Gizmo i el Gizmo ha fet que els altres dos gats de la casa que sempre anaven junts també es fessin amb ell.
El Gizmo trepella però únic, els hi va robar el cor a tots i ara oficialment adoptat ja és un membre més de la família. La paciència i l’amor, les ganes de voler salvar una vida són molt importants pels gatets que d’una manera o una altre són maltractats.
Gràcies Isabel i Pedro , gràcies Bego i Jordi (per les hores i hores que li vàreu dedicar), als quatre, gràcies per donar un final feliç a aquesta història.
(A les fotos es veu l’evolució).
Vols comentar alguna cosa? T'escoltem :)