Fa set anys vaig arribar a Vilanova i al cap d’un mes vaig adoptar a la Joy , va ser la meva alegria en aquells moments, i encara ho és, però van arribar d’altres que mai hagués pensat. Ara són una de les parts més importants de la meva vida

Gràcies a ells/es vaig conèixer a gent que ara forma part de la meva vida. També vaig començar a formar part del voluntariat d’aquesta protectora i d’aquesta forma salvar d’altres vides.

El Nadal sempre ha estat una època de barreja de sentiments oposats, però des de fa anys l’he tornat a gaudir.

Aquest any, que l’he passat a casa sense companyia humana, pensava que seria molt dur, però estava equivocada. T’has d’adaptar a les situacions i no ha estat pas el millor Nadal de la meva vida, però he estat feliç gràcies a la companyia i amor incondicional que m’han donat. La família no sempre és de sang, però t’adones que també pot ser d’una altra espècie. Estableixes un vincle excepcional amb ells/es.

No sempre és com esperes o vols. Sempre poso l’exemple de la Katy, estem juntes des que tenia un mes de vida i ja va cap a set, potser puc tocar-la un cop al dia. No és pas la gata que tothom espera tenir, però quan m’ho permet o es refrega perquè l’acaroni, és la mostra d’estima i confiança més pura que puc tenir. Ella és així i l’estimo.

L’amor que donen i la companyia que fan no té paraules per arribar a descriure-ho, si no ho has pogut viure. No només els/les salves les vides, ells/es també ho fan amb tu quan els/les adoptes!

Adopta! Salva una vida!

V. G. O.